Call us toll free:
Top notch Multipurpose WordPress Theme!
Call us toll free:

Parlem de la discapacitat sense embuts

by elparlante in Blog Comments: 0 tags: elparlante, estereotips

Diuen que són especials o que ferim els seus sentiments si els diem discapacitats… Alguna vegada li has preguntat a una persona amb discapacitat funcional o intel·lectual com vol que el tractis? Parlar-los massa alt, agafar-los de la mà per a travessar el carrer o assumir que sempre estan contents, són només algunes de les situacions a les quals es veuen exposades les persones discapacitades. Tant i així, que la gent veu excepcional el fet que siguin autònomes, treballin, tinguin parella o vagin de festa.

Però, com fem per a viure en aquesta societat plural i complexa si desconeixem totes les sensibilitats que coexisteixen al nostre voltant?, si els mitjans continuen configurant una imatge de la “normalitat” totalment excloent? Amb aquestes inquietuds i l’alè d’una nova aventura, en elParlante hem assumit el repte d’ampliar el nostre horitzó per a treballar la diversitat des d’una nova perspectiva, la de la discapacitat.

Trobem un grup apoderat

A Sant Vicenç dels Horts ens vam trobar amb l’objectiu de crear una peça audiovisual que ajudés a trencar amb els estereotips que existeixen sobre les persones discapacitades i la percepció que existeix de la normalitat. A la Fundació Iris, la Laura, la Sandra, l’Iban, la Lídia, el Juanjo, la Maricarmen, la Manolita i la Berta ens esperaven.

“Ens miren malament”, “ens tracten malament”, “no vull que em tractin com un bitxo”, “jo sóc normal”.

Frases que van sorgir al llarg de les primeres sessions de coneixement i confiança, amb el grup de participants del projecte sobre discapacitat que fem amb la Fundació Iris.

La Leti i la Laura, educadores del projecte, havien pensat aquest primer dia com un espai per conèixer i escoltar les necessitats plantejades pel grup. I es van trobar amb unes persones reivindicatives, que tenen molt clares les coses, sobretot, quina és la seva imatge a la societat. “Ens miren malament”, “ens tracten malament”, “no vull que em tractin com a un bitxo”, “jo sóc normal”, diuen.

Entre les seves demandes, volen que se’ls digui persones discapacitades, no especials, i volen ser tractades amb normalitat, com a gent comuna i corrent, amb treball, parelles, hobbies, i una sexualitat ben definida. Encara que, pot ser, vagin al metge i a teràpia una miqueta més que la mitjana, o tinguin algun que un altre privilegi, diuen: “transport públic més econòmic i entrada gratis al Tibidabo”.

El moment de la creació col·lectiva

A través del teatre i la lúdica, el grup de participants va anar baixant la barrera. Ara ens trobem amb un grup més obert a aprendre coses noves, a treballar en equip, disposat a parlar de discriminació i inclusió en primera persona. A pensar i recrear situacions en les quals s’han sentit exclosos. Amb la certesa que podem compartir el resultat d’aquest projecte amb les seves famílies i amb tota la comunitat de veïns i veïnes de Sant Vicenç dels Horts.

Finalment, ha arribat el moment d’escriure el guió, d’actuar, gravar… Com tots els grups, sempre sorgeixen moltes idees i històries per explicar, algunes més personals, d’altres divertides i plenes d’humor negre, unes altres d’amor, terror o misteri. Ara ja tenim tema, l’argument parlarà de discapacitat sense embuts.

Com bé diuen en el grup: “Ningú sap el que és treballar amb nosaltres fins que esteu dins”. I quina millor manera de submergir-se en l’univers de la discapacitat que a través dels seus protagonistes?, de les emocions que es mouen mentre veiem una bona pel·lícula?

Coneix els avanços d’aquest i tots els nostres projectes, seguint les xarxes socials d’elParlante. Si encara no reps el nostre butlletí, inscriu-te aquí.

Què es cou a la Zona Nord?


La Zona Nord de Nou Barris és un laboratori permanent de projectes comunitaris en ebullició.  L’últim és Ocupa’t BCN, un projecte per a la promoció de joves de Ciutat Meridiana, Vallbona i Torre Baró.

 

Por: Ana Cecilia Cervantes

El passat  6 de Juliol,  el grup de joves que ha participat en el projecte  Ocupa’t BCN van presentar a la comunitat els seus videocurrículums i van demostrar les seves habilitats culinàries a Cruïlla al Punt, el nou bar-restaurant i escola de cuina de Zona Nord.  

Aquesta proposta s’ha estat cuinant a poc a poc, a foc lent, des de fa temps, perquè les entitats que treballem a la Zona Nord, com Salesians PES Cruïlla, Pla Comunitari , Fundació Jovent i elParlante,  volíem desenvolupar un projecte conjunt per contribuir a la introducció de joves al  món laboral.

Així, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona Activa i el Pla de Barris, vam aconseguir tirar endavant una proposta de formació, cocreació audiovisual i promoció dels sabers i habilitats que han après els i les joves de Zona Nord vinculats als programes d’inserció laboral PFI.

 

La cuina i la creació audiovisual

El binomi “cuina i audiovisual” és, cada vegada, més important al  món culinari. D’entre els perfils més populars de les xarxes socials estan els dels cuiners, xefs o foodies que es dediquen a compartir fotos i vídeos dels restaurants que visiten, els plats que mengen o les receptes que fan. Per què no fer el mateix amb el grup de joves de Zona Nord? Per què no donar les eines per comunicar millor el que fan i com ho fan?

 

Yaniris Cardona, estudiant de cuina. gravant el seu videocurrículum

 

Amb aquesta idea, es va proposar fer un projecte de cocreació audiovisual i comunicació estratègica per a joves, complementari a la seva formació. Un procés encaminat a la difusió i promoció de si mateixos, a través de videocurrículums i vídeo receptes, però també a l’enfortiment de xarxes vinculades a la recerca de feina, tot en estreta relació amb el desenvolupament i recolzament del territori.

Abans de posar les cares i els plats davant de les càmeres, es van dinamitzar sessions dedicades a la intel·ligència emocional per treballar la comunicació assertiva o la resolució de conflictes, i es van reforçar les habilitats comunicatives del grup per a treballar la identitat, la imatge i el màrqueting personal. L’objectiu final és que puguin exposar millor les seves pròpies qualitats professionals davant els seus possibles ocupadors i / o clients.

 

Un tastet amb preproducció

En el món audiovisual, la preproducció és la preparació prèvia de tot allò que es necessita pel dia del rodatge abans de dir “acció!”. I al món culinari no és gens diferent.  A part de la presentació dels videocurrículums, les videoreceptes i el documental del projecte Ocupa’t, els i les joves participants van oferir al públic assistent unes tapes preparades especialment per a aquesta ocasió.

 

Amram Messaud, estudiant de cuina, emplatant una truita francesa.

 

El grup de joves va comptar amb la supervisió del Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT de la Universitat de Barcelona, que s’han encarregat de la preproducció i acompanyament en l’elaboració de les tapes. 

Aquesta va ser la penúltima etapa del procés, en la qual el grup de joves va gaudir de l’experiència completa de preparar un catering: anar a comprar al mercat, fer les preparacions prèvies de les viandes i muntar unes tapes de pel·lícula.

L’últim pas va ser la presentació al públic assistent del resultat de tot plegat, ells i elles mateixes, amb les seves paraules.  Va ser molt emocionat, i sobretot, vam gaudir d’una experiència audiovisual, culinària i comunitària única a la Zona Nord.

Per saber-ne més del projecte, entra a la web http://ocupatbcn.elparlante.es/

 

Itineràncies Visibles


Itineràncies Visibles, més que una exposició fotogràfica itinerant, és la visualització d’això que sembla intangible: les motivacions de les persones que migren. Des de l’inici del projecte ens vam plantejar amb el grup de joves de 4t de l’ESO de FEDAC Sant Andreu preguntes d’identitat com d’on venim?, per quin motiu hem arribat aquí?, i, anant més enrere en la història, com van arribar els nostres ancestres aquí?, o, pensant en el futur, quins serien els motius que ens impulsarien a marxar d’aquí, a qualsevol altre indret?

Amb aquests qüestionaments, busquem sensibilitzar a la societat sobre el fet que tots som migrants o podríem ser-ho i recordar que vivim en una ciutat molt diversa culturalment. És important potenciar l’esperit crític de la societat davant el món que ens envolta, per lluitar contra els estereotips discriminatoris envers les persones migrades i refugiades.

Aquest projecte compta amb la participació de la fotoperiodista Eva Parey, encarregada de treballar l’expressió artística dels i les joves a través de la fotografia. A més d’ensenyar al grup tècniques de fotografia, la fotògrafa va compartir la seva experiència com reportera, vivint al mig de la guerra o la fam. A més a més, Itineràncies Visibles té una component de recerca sobre els antecedents familiars, que treballem en grup, i sobre què s’amaga darrere de paraules com moviments migratoris o persones refugiades.

Amb l’exposició de fotos i el recull d’històries de migració i refugi, busquem reforçar valors tan importants com l’empatia per l’altre i la solidaritat, a més de reafirmar que en Barcelona coexisteixen moltes identitats per descobrir. Aquesta primera edició de les Itineràncies Visibles va tenir lloc a l’Ateneu L’Harmonia, i la inauguració vam comptar amb el grup d’alumnes/artistes i les seves famílies per explicar la seva obra. Finalment, vam convidar el públic a un col·loqui amb Fátima Ahmed, de l’Associació Cultural Diàlegs de Dona del Raval i Yezid Arteta, de l’Escola de Pau de la UAB, expert en el conflicte armat colombià.

La Cruïlla Comuna


L’any 2009 va néixer La Cruïlla Comuna, una iniciativa que l’Associació Cultural elParlante volia desenvolupar en Barcelona per reflexionar i discutir sobre les relacions nord i sud. Es tractava de crear un projecte d’educació mediàtica, realitzat amb joves de secundària que, a través del debat, la crítica televisiva i la interacció positiva, fomentés la construcció d’una mirada i una actitud inclusiva i respectuosa sobre la immigració i la diversitat cultural.

S’ha comprovat, a través de diversos estudis que el discurs hegemònic dels mitjans de comunicació de massa perpètua els rumors, prejudicis i estereotips sobre les persones migrades. És per això que, durant el procés de debat, crítica i construcció del discurs, es graven les intervencions dels i les alumnes, per veure l’evolució del grup i fer un vídeo que documenti l’experiència.  Amb la presentació final d’aquest relat audiovisual del procés, busquem generar nous debats dins de l’escola, a casa i també a les xarxes socials.

Els darrers anys el projecte va créixer molt, vam anar a altres municipis de la província de Barcelona, i vam introduir temàtiques d’actualitat com l’arribada dels refugiats, les guerres que es lliuren al món, el racisme, el masclisme o les identitats de gènere, tot des d’una perspectiva interseccional que omple la nostra perspectiva de treball.

Si vols portar La Cruïlla Comuna a una Escola, Institut, Biblioteca, Centre Cívic o a l’entitat amb la qual treballes, pots posar-te en contacte amb nosaltres o sol·licitar l’activitat subvencionada mitjançant el Catàleg d’Activitats Antirumors.

DESMUNTAMITES: VIDEO PARTICIPATIU PEL TREBALL DE RECERCA DE 4T D’ESO


Per: Alfredo Cohen

 

“Que col·lapsen la salut, que no paguen impostos, que ningú inspecciona les seves botigues, que són incívics i són una de les causes de la manca de feina”. Malgrat que la nostra història ha estat construïda a través de fluxos migratoris, els rumors provinents d’estereotips atribuïts a persones d’orígens diferents segueixen essent una realitat. No importa si aquestes persones van arribar fa una setmana o 10 anys enrere, si té un accent diferent o un altre color de pell, és molt probable que pateixi discriminació en un moment o altre.

 

cat-captura-de-pantalla-2016-09-09-a-las-12-30-30

Aquestes són algunes de les suggeriments de Google per completar la frase…

 

Si ens centrem en col·lectius específics, la cosa sembla que empitjora: “Que els xinesos ens estan envaint, que els sud-americans fan molt de soroll, que els gitanos roben, que els àrabs són masclistes, que els africans són violents”. Cal destacar que aquests estereotips ja eren presents en altres fluxos migratoris, també dins d’Espanya i es deia que els andalusos eren mandrosos, que els bascs són tancats i els catalans garrepes.

 

cat-captura-de-pantalla-2016-09-09-a-las-12-30-46

Els estereotips no només afecten als estrangers.

 

Desmuntamites són peces audiovisuals que desmunten mites, prejudicis i rumors sobre la diversitat cultural a Barcelona i que desenvolupem des d’elParlante a l’IES Menéndez y Pelayo de Sarrià. Aquests vídeos participatius expliquen quatre ficcions que amplien la mirada sobre diferent col·lectius amb qui compartim la ciutat de Barcelona, per a defensar allò que ens uneix i gaudir d’allò que ens diferencia.

El projecte es realitza durant una setmana del mes de juny en la que els i les joves participants assumeixen el taller com el seu Treball de Recerca de 4t d’ESO. Durant els 5 matins, els i les estudiats de diferents classes generen dinàmiques de treball col·lectiu i debaten sobre la visió de la televisió i altres mitjans de comunicació. El tema central és la diversitat cultural i les migracions per a investigar la realitat de cultures que conviuen a Catalunya i construir guions de ficció que seran enregistrats i editats.

Des de 2014, hem realitzat 6  Desmuntamites i aquest mes presenten un nou curtmetratge ple d’humor que ajuda a reflexionar sobre els imaginaris associats a les persones d’origen llatinoamericà. A continuació us deixem amb una peça del que va succeir rere les càmeres i les reflexions que els i les participants van fer. El dia 27 de setembre presentarem a l’auditori de l’institut el producte final.

Des d’un punt de vista conceptual, el que pretén Desmuntamites és utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) de manera participativa, per a generar encreuaments entre ciutadans, trobades horitzontals, col·laboratives i cooperatives, que ja estan provocant canvis socials arreu del món. Es tracta d’una “pedagogia crítica” o “radical” de la que parlava Giroux (1997), MacLaren i Kincheloe (2008), posant el focus en la necessitat de que l’educació contribueixi a les tasques de crítica i reflexió sobre les relacions històriques d’opressió; descobrint les formes des d’on opera el poder i contribuint al rescat i socialització d’altres sabers, mirades i expressions que han estat sistemàticament silenciades. Amb Desmuntamites, joves pertanyents a una escola amb poca diversitat cultural, d’un barri socio-econòmic privilegiat de la ciutat, prenen la paraula i demostren que estan interessats en les realitats socials de tota la ciutat.