Call us toll free:
Top notch Multipurpose WordPress Theme!
Call us toll free:

La Cara Oculta: un proposta educomunicativa pel barri de La Mina


Entrevistem a David Picó del PES La Mina- Salesians Sant Jordi per conèixer el projecte “La Cara Oculta de La Mina” i la seva experiència al Seminari d’Educomunicació Glocal, com a preàmbul de la segona edició que es durà a terme aquest 2019.

Por: Ana Cecilia Cervantes

David Picó es defineix com artesà tecnològic i bífidus dinamitzador. Licantrop amb algunes hores sobre el trapezi i lector de còmics. Porta més de quinze anys com a educador social al barri de La Mina, implementant projectes de dinamització comunitària amb alt contingut TIC.

Tot i la seva experiència, es va inscriure al Seminari d’Educomunicació Glocal per a la Justícia Social, al 2017. Hi va desenvolupar amb alguns companyes i companyes el projecte La Cara Oculta de La Mina, del qual parlem en aquesta entrevista. Aquestes són algunes de les seves impressions abans i després de conèixer de prop les teories i pràctiques educomunicatives al voltant del món.

eP- David, quina idea tenies sobre el Seminari, o sobre l’Educomunicació abans de començar a fer-ho?

DP- Abans de començar el seminari no ho tenia gaire clar, no tenia cap idea així com més configurada. El que sí que pensava era que podia ser una bona oportunitat per poder fer reflexió teòrica i acompanyada de testimonis o d’exemples d’accions educomunicatives que s’estaven portant a terme. Però sobretot això, que fos un espai de treball teòric i de formació teòrica del concepte educomunicació.

eP- En quin moment del Seminari vas comprendre que el que fas al barri de la Mina també és Educomunicació?

DP- Va ser molt al principi, des de la primera sessió ja vam començar a parlar del concepte d’educomunicació i ja vaig tenir molt clar que aquesta definició, aquest concepte o aquestes nocions s’avenien molt o eren molt coincidents amb el treball que veníem fent a desdelamina.net  Vaig pensar que a lo millor, sense saber-ho, o tenir només intuïció sobre això, ja feia educomunicació. Sobretot, que en el sentit que el nostre projecte neix des d’una entitat i des d’una forma de fer dels projectes socials o d’educació social. Això va ser molt fàcil: veure quines claus té l’educomunicació, que coincidien amb claus del nostre projecte.

eP- Quin projecte vas desenvolupar durant el Seminari i per què? Explica’ns-ho una mica.

DP- Amb els companys i companyes del Seminari va sorgir la idea de treballar un projecte que teníem al calaix, a la nostra entitat, que és el de La cara oculta de la Mina, una proposta que va sortir arran de treballs compartits i espais comuns entre dues entitats del barri: la PES de Salesians Sant Jordi i el Casal Infantil del barri. Nosaltres el que vam mirar va ser com hem d’explorar aquesta idea molt inicial de La Cara Oculta i poder portar-la a terme, i poder redactar un projecte, un document de treball que plantegés les diferents accions i metodologies per portar-lo endavant i poder-lo desenvolupar.

Fotografia de la Exposició “I love la Mina”

eP- Per què recomanaries a altres col·legues fer el Seminari?

EP- Crec que el Seminari és una bona experiència formativa i també d’intercanvi d’experiències i de coneixements entre gent que està treballant aquest concepte de l’educomunicació, però també que està treballant en àmbits que poden semblar una mica dispars o separats, però que tenen molt en comú; i que d’aquestes sinergies, d’aquestes relacions, d’aquest networking, poden sortir idees molt xules i molt engrescadores. Jo ho recomanaria per al tema de la formació teòrica, crec que hi ha un nivell important dels ponents i participants del seminari, també per poder compartir amb altres companys i companyes allò que s’està fent, o que es porta a terme i, també, perquè dóna un espai per poder somiar una miqueta, per poder plantejar propostes noves, o algunes propostes que es puguin tirar endavant durant el seminari.

David Picó participarà com a ponent a la segona edició del Seminari d’Educomuniació Glocal exposant el projecte intermèdia desdelamina.net amb collegues del PES La Mina.  Entre d’altres parlaran de diversos projectes realitzats amb els veïns i veïnes del barri, cartografies, mapeig, rádio, tv i l’exposicion fotogràfica I Love La Mina, projecte que va participar dins el DocsField Barcelona, realitzat amb Isma Montfort, Ester Molera i Carol Rodríguez.

Per conèixer millor aquesta formació fes clic al document en PDF Presentació II Seminari Educomunicació Glocal o visita el web http://educomunicacio-glocal.elparlante.es/

Comunicació+Educació= Transformació Social


A vegades, explicar què fem no és gaire senzill, treballem diversos tòpics i grups poblacionals a diferents espais d’educació formal i de lleure. No tenim un cànon específic, cada grup i cada territori és únic, no hi ha cap fórmula secreta! El que sí que podem explicar-vos és la nostra experiència i amb quin tarannà va ser creada l’entitat. I això té nom propi, tot un camp d’estudis i de praxi al darrere: es diu Educomunicació.

Per: Ana Cecilia Cervantes

L’educomunicació ha tingut i en té molts mots depenent de l’escola de pensament d’on vingui, però en essència parlem del mateix. Molts acadèmics l’anomenen Media Literacy o Educació Mediàtica, altres li diuen Alfabetització Mediàtica i nosaltres, com a hereus de la tradició llatinoamericana de Paulo Freire i Mario Kaplún, preferim utilitzar aquest concepte, que vincula comunicació i educació dins el mateix context.

El més interessant d’aquesta estratègia és que convergeixen i accionen dues disciplines que avancen en paral·lel, tot i que, en principi, haurien d’estar integrades. I us preguntareu, si l’educació és essencialment un acte comunicatiu (Martínez-Salanova, 2009), com pot ser que no siguin confluents? Doncs perquè aquest binomi només pot sorgir en un context de canvi cultural, dialògic, global, interactiu, on ensenyar, com deia Freire, no sigui transferir coneixement, sinó crear les possibilitats per a la producció pròpia, per a la construcció del coneixement.

 

Desmuntamites TV.                                        Institut Menéndez y Pelayo.

Una revolució educativa

Com a professionals de l’educomunicació som conscients que el que proposem és revolucionari: incloure les tècniques i els mitjans de comunicació dins els processos educatius, siguin els continguts que siguin, siguin les beneficiàries que siguin. Cal aclarir que aquest no és pas un aprenentatge tecnològic, no necessàriament inclou manipular càmeres, xarxes o programes d’edició. L’objectiu principal de la nostra estratègia és utilitzar aquests recursos per aproximar-nos a un grup de persones sobreestimulades per les pantalles i sobresaturades d’informació.

 

Nosaltres ho percebem durant les sessions, tant la gent jove com la gent gran comenten i comparteixen continguts, cada dia, sense verificar-ne l’autenticitat, arrossegats pels trending topics i les veritats del noticiari. Mai gaudeixen d’espais on exercir el seu dret a qüestionar, criticar o debatir aquestes projeccions de la realitat.

El canvi d’una educació objectivista, amb veritats absolutes i indiscutibles, a una més constructivista ens ha obert el camí. Ja s’ha començat a posar l’èmfasi en les diferències que pot haver-hi dins d’un grup determinat. Ara es tenen en compte les seves expectatives, motivacions, interessos, capacitats i coneixements previs, però en queda molt per recórrer. L’alumnat o el grup de treball ha d’estar implicat, cada vegada més, en el seu procés educatiu. I solament un model més dialògic i participatiu ens portarà cap al canvi definitiu.

 

La comunicació abans de la tecnologia

Afortunadament ja ho sabem: les màquines no substituiran a les persones per més que avanci la tecnologia, però és necessari conèixer els seus canvis i mutacions constants. Així doncs si pensem, com Marshall McLuhan, que el missatge és el mitjà encara el tenim molt cru. Sembla que en molts sentits ens seguim movent en aquesta metàfora del mirall retrovisor:

“Potser, la mera acceleració dels esdeveniments humans i el conseqüent augment d’interfícies entre homes i institucions garanteixen una multiplicitat d’innovacions que alteren tots els acords existents (…) L’instint humà ordinari fa que les persones s’allunyin d’aquests nous ambients, i confiïn en el mirall retrovisor com una espècie de repetició o retorn a l’ambient anterior, garantint així la total desorientació en tot moment. No és que hi hagi res dolent amb l’ambient antic, però simplement no servirà de mapa de navegació per al nou”

McLuhan i Parker, 1968

 

La Gran Gent Gran. El Coll-La Bruguera

Una vegada vam superar el perfil de mestre que ho sap tot, que ho controla tot, hem començat a assumir nous reptes com a entitat, a aprendre durant el procés, a deixar que el grup parli i ens ensenyi coses noves. Una línia d’aprenentatge més horitzontal necessita temps, però a llarg termini pot portar-nos a nous ambients comunicatius i educatius, com ho proposava McLuhan.

És veritat, la tecnologia viatja més ràpidament que nosaltres, però hem de mirar cap endavant, no perdre de vista el paisatge i donar-li als continguts una perspectiva crítica de la societat i de l’actualitat. Es tracta, més aviat, de convertir el lloc d’aprenentatge en un espai per a la democràcia, la participació, el dret a la informació de qualitat, el debat i, per què no, la promoció i construcció de nous continguts.

 

 

Si encara et queden dubtes i vols conèixer com treballem l’educomunicació a ElParlante, visita la nostra pàgina de projectes, o el nostre Canal de Youtube, trobaràs que les temàtiques, els espais de treball i els públics són diversos. A l’aula de classe fem La Cruïlla ComunaCompartint Experiències, per exemple, i altres espais oberts al públic general fem Ciutat Esperança, Projecte Prisma o La Gran Gent Gran.

 

Referències

Per revisar els conceptes al voltant de l’educomunicació i conèixer altres entitats com la nostra, visita els següents enllaços, revisa els moocs i vídeos:

Creus que es pot implementar al teu centre o institució? Escriu els teus comentaris a sota!!!