Call us toll free:
Top notch Multipurpose WordPress Theme!
Call us toll free:

Parlem de la discapacitat sense embuts

by elparlante in Blog Comments: 0 tags: elparlante, estereotips

Diuen que són especials o que ferim els seus sentiments si els diem discapacitats… Alguna vegada li has preguntat a una persona amb discapacitat funcional o intel·lectual com vol que el tractis? Parlar-los massa alt, agafar-los de la mà per a travessar el carrer o assumir que sempre estan contents, són només algunes de les situacions a les quals es veuen exposades les persones discapacitades. Tant i així, que la gent veu excepcional el fet que siguin autònomes, treballin, tinguin parella o vagin de festa.

Però, com fem per a viure en aquesta societat plural i complexa si desconeixem totes les sensibilitats que coexisteixen al nostre voltant?, si els mitjans continuen configurant una imatge de la “normalitat” totalment excloent? Amb aquestes inquietuds i l’alè d’una nova aventura, en elParlante hem assumit el repte d’ampliar el nostre horitzó per a treballar la diversitat des d’una nova perspectiva, la de la discapacitat.

Trobem un grup apoderat

A Sant Vicenç dels Horts ens vam trobar amb l’objectiu de crear una peça audiovisual que ajudés a trencar amb els estereotips que existeixen sobre les persones discapacitades i la percepció que existeix de la normalitat. A la Fundació Iris, la Laura, la Sandra, l’Iban, la Lídia, el Juanjo, la Maricarmen, la Manolita i la Berta ens esperaven.

“Ens miren malament”, “ens tracten malament”, “no vull que em tractin com un bitxo”, “jo sóc normal”.

Frases que van sorgir al llarg de les primeres sessions de coneixement i confiança, amb el grup de participants del projecte sobre discapacitat que fem amb la Fundació Iris.

La Leti i la Laura, educadores del projecte, havien pensat aquest primer dia com un espai per conèixer i escoltar les necessitats plantejades pel grup. I es van trobar amb unes persones reivindicatives, que tenen molt clares les coses, sobretot, quina és la seva imatge a la societat. “Ens miren malament”, “ens tracten malament”, “no vull que em tractin com a un bitxo”, “jo sóc normal”, diuen.

Entre les seves demandes, volen que se’ls digui persones discapacitades, no especials, i volen ser tractades amb normalitat, com a gent comuna i corrent, amb treball, parelles, hobbies, i una sexualitat ben definida. Encara que, pot ser, vagin al metge i a teràpia una miqueta més que la mitjana, o tinguin algun que un altre privilegi, diuen: “transport públic més econòmic i entrada gratis al Tibidabo”.

El moment de la creació col·lectiva

A través del teatre i la lúdica, el grup de participants va anar baixant la barrera. Ara ens trobem amb un grup més obert a aprendre coses noves, a treballar en equip, disposat a parlar de discriminació i inclusió en primera persona. A pensar i recrear situacions en les quals s’han sentit exclosos. Amb la certesa que podem compartir el resultat d’aquest projecte amb les seves famílies i amb tota la comunitat de veïns i veïnes de Sant Vicenç dels Horts.

Finalment, ha arribat el moment d’escriure el guió, d’actuar, gravar… Com tots els grups, sempre sorgeixen moltes idees i històries per explicar, algunes més personals, d’altres divertides i plenes d’humor negre, unes altres d’amor, terror o misteri. Ara ja tenim tema, l’argument parlarà de discapacitat sense embuts.

Com bé diuen en el grup: “Ningú sap el que és treballar amb nosaltres fins que esteu dins”. I quina millor manera de submergir-se en l’univers de la discapacitat que a través dels seus protagonistes?, de les emocions que es mouen mentre veiem una bona pel·lícula?

Coneix els avanços d’aquest i tots els nostres projectes, seguint les xarxes socials d’elParlante. Si encara no reps el nostre butlletí, inscriu-te aquí.

Carrers, fotos i molta poesia per obrir “Diàlegs intergeneracionals”

by elparlante in Blog Comments: 0 tags: Barcelona, estereotips, gent gran, Joves

El grup de joves del Projecte Prisma – Navas en Acció preparen càmeres i entrevistes en diversos espais del barri.

Malgrat els prejudicis, a Navas hi ha joves i persones grans molt actives que, tot i compartir territori, gairebé no es coneixen. Després d’estar treballant més de dos anys amb el Projecte Prisma, ens vam proposar trencar també amb aquest estereotip per a promoure el diàleg intergeneracional.

Facilitar la trobada de dues generacions, aparentment oposades, no semblava gens fàcil, però sí necessari al barri de Navas. Fa dos anys, quan vam arribar per a col·laborar amb el Pla Comunitari i el PES Navas en la creació d’un espai comunitari i participatiu per a joves i adolescents, el comentari més freqüent entre el grup era que volien canviar la percepció que la gent gran tenia del jovent, perquè se sentien incompresos.

Durant les primeres dinàmiques de teatre, el grup del Projecte Prisma van teatralitzar moments de discrepància amb alguns veïns i veïnes del barri. Van posar en escena diverses situacions, representant la gent gran, dient que no fan res o que perden el temps asseguts a la Plaça Ferran Reyes. Repetien el que escoltaven al carrer i, així també, alimentaven els seus propis estereotips.

Així doncs, després de tres temporades i molts carrers recorreguts amb l’ull posat a la càmera, coneixent el barri, indagant la seva gent i fent petits reportatges crítics, el grup va decidir, per fi, conèixer i entrevistar a les persones grans de Navas.

Arriba el moment de trencar estereotips

Sens dubte era el moment perfecte: el grup de joves s’havia ampliat amb la incorporació d’estudiants de l’Institut Joan Fuster i, a la vegada, els veïns i veïnes del Casal de Gent Gran de Navas estaven entusiasmades amb la idea d’obrir les seves portes per a facilitar les trobades.

El grup de joves es va preparar a fons, van fer proves amb la càmera, van explorar els llocs del barri més significatius per a la gent gran, van redactar un guió amb les preguntes que volien fer durant les trobades i, fins i tot, van fer un reportatge gràfic de la Jornada Literària Intergeneracional realitzada al Centre Cívic de Navas.

Aleshores, van començar a dialogar, i després van venir les entrevistes. Van parlar d’amor i poesia, de joventut i envelliment, de tecnologia i feina, del barri i la immigració. De com ha canviat tot i de com ho farà en un futur, quan aquest jovent sigui gran i vulgui explicar a les noves generacions el que van aprendre a partir d’aquesta experiència.

Detrás de cámaras del proceso de trabajo de “Los diálogos intergeneracionales de Navas”.

Des d’elParlante hem desenvolupat diverses propostes intergeneracionals que et convidem a conèixer. Com “Compartint Experiències“, un projecte d’Aprenentatge i Servei-APS que el 2019 arriba a la seva tercera edició, i que ja hem realitzat a quatre instituts al Districte de les Corts. O “Itineràncies Visibles“, una proposta artística per treballar la identitat i la memòria.

Itineràncies Visibles


Itineràncies Visibles, més que una exposició fotogràfica itinerant, és la visualització d’això que sembla intangible: les motivacions de les persones que migren. Des de l’inici del projecte ens vam plantejar amb el grup de joves de 4t de l’ESO de FEDAC Sant Andreu preguntes d’identitat com d’on venim?, per quin motiu hem arribat aquí?, i, anant més enrere en la història, com van arribar els nostres ancestres aquí?, o, pensant en el futur, quins serien els motius que ens impulsarien a marxar d’aquí, a qualsevol altre indret?

Amb aquests qüestionaments, busquem sensibilitzar a la societat sobre el fet que tots som migrants o podríem ser-ho i recordar que vivim en una ciutat molt diversa culturalment. És important potenciar l’esperit crític de la societat davant el món que ens envolta, per lluitar contra els estereotips discriminatoris envers les persones migrades i refugiades.

Aquest projecte compta amb la participació de la fotoperiodista Eva Parey, encarregada de treballar l’expressió artística dels i les joves a través de la fotografia. A més d’ensenyar al grup tècniques de fotografia, la fotògrafa va compartir la seva experiència com reportera, vivint al mig de la guerra o la fam. A més a més, Itineràncies Visibles té una component de recerca sobre els antecedents familiars, que treballem en grup, i sobre què s’amaga darrere de paraules com moviments migratoris o persones refugiades.

Amb l’exposició de fotos i el recull d’històries de migració i refugi, busquem reforçar valors tan importants com l’empatia per l’altre i la solidaritat, a més de reafirmar que en Barcelona coexisteixen moltes identitats per descobrir. Aquesta primera edició de les Itineràncies Visibles va tenir lloc a l’Ateneu L’Harmonia, i la inauguració vam comptar amb el grup d’alumnes/artistes i les seves famílies per explicar la seva obra. Finalment, vam convidar el públic a un col·loqui amb Fátima Ahmed, de l’Associació Cultural Diàlegs de Dona del Raval i Yezid Arteta, de l’Escola de Pau de la UAB, expert en el conflicte armat colombià.

La Cruïlla Comuna


L’any 2009 va néixer La Cruïlla Comuna, una iniciativa que l’Associació Cultural elParlante volia desenvolupar en Barcelona per reflexionar i discutir sobre les relacions nord i sud. Es tractava de crear un projecte d’educació mediàtica, realitzat amb joves de secundària que, a través del debat, la crítica televisiva i la interacció positiva, fomentés la construcció d’una mirada i una actitud inclusiva i respectuosa sobre la immigració i la diversitat cultural.

S’ha comprovat, a través de diversos estudis que el discurs hegemònic dels mitjans de comunicació de massa perpètua els rumors, prejudicis i estereotips sobre les persones migrades. És per això que, durant el procés de debat, crítica i construcció del discurs, es graven les intervencions dels i les alumnes, per veure l’evolució del grup i fer un vídeo que documenti l’experiència.  Amb la presentació final d’aquest relat audiovisual del procés, busquem generar nous debats dins de l’escola, a casa i també a les xarxes socials.

Els darrers anys el projecte va créixer molt, vam anar a altres municipis de la província de Barcelona, i vam introduir temàtiques d’actualitat com l’arribada dels refugiats, les guerres que es lliuren al món, el racisme, el masclisme o les identitats de gènere, tot des d’una perspectiva interseccional que omple la nostra perspectiva de treball.

Si vols portar La Cruïlla Comuna a una Escola, Institut, Biblioteca, Centre Cívic o a l’entitat amb la qual treballes, pots posar-te en contacte amb nosaltres o sol·licitar l’activitat subvencionada mitjançant el Catàleg d’Activitats Antirumors.

Et fem una proposta: Atreveix-te!


Atreveix-te a estimar a qui tu vols estimar i no a qui se suposa que has d’estimar!

L’estiu de 2015 vam donar un gir particular a la feina de l’Edu-comunicació. Després d’haver participat en una formació de l’Associació Candela per a involucrar la perspectiva de gènere als nostres projectes i, al mateix temps, va sorgir la idea de realitzar un vídeo participatiu a Sant Andreu de Palomar, on el grup de joves va decidir explicar en un curt de ficció els estereotips que tenim sobre l’amor.

Sens dubte va ser una oportunitat fantàstica per desenvolupar per primera vegada tot allò que havíem treballat en els tallers amb les companyes de Candela. Així va sorgir Atreveix-te, una iniciativa de les Escoles FEDAC per a fer vídeo participatiu amb set joves del barri que es van apuntar al Casal d’Estiu Artístic d’aquell any.

Natàlia R.Martí, periodista i educomunicadora de elParlante va ser la coordinadora del projecte i explica que, tot  i que abans de començar el casal es va plantejar al grup participant diferents temàtiques socials, el grupo va escollir les relacions amoroses i els seus estereotips. Dit i fet!

El marge de temps era força limitat: disposaven d’una setmana per a perfilar la història, els personatges, escriure el guió, fer el càsting, assajar i gravar. En aquest sentit, la Natàlia reconeix que la primera sessió va ser clau per l’èxit del projecte: “vam veure peces audiovisuals d’on van sorgir debats al voltant de les relacions amoroses i l’heteronormativitat imposada. A partir d’aquestes premisses vam treballar el guió”. A través de la crítica mediàtica sorgeixen emocions i històries personals. Ella recorda que “es van sentir molt identificats i identificades amb el tema de l’expressió de gènere

Es tractava d’explicar creuaments de sentiments d’un mateix grup i parlar del tema des de dues perspectives diferents: la preferència sexual i l’expressió de gènere. La idea del vídeo estava decidida, només s’havien d’escollir els perfils dels personatges i els estereotips que marcarien la història.

“El grup va decidir tractar les diferents idees de masculinitat hegemònica que existeixen i com podrien desmuntar aquests conceptes”, ens explica la Natàlia. Per aquest motiu, el grup va escollir que el protagonista fos un noi. La resta va ser molt ràpid: un càsting, un parell de dies de rodatge i fins i tot una gala de presentació teatralitzada. La Natàlia insisteix en què amb un grup de treball tan compacte, decidit i que ha participat des del moment de la definició del projecte és molt fàcil treballar. No volem explicar-te més detalls, volem que ho vegis!