L’Alfredo, director d’aquesta formació, és el conductor dels diferents diàlegs.

Amb en Jair parlem de la comunicació com a procés, sobre els orígens teòrics de l’educomunicació i les possibilitats d’aquesta per al desenvolupament de ciutadania i especialment de salut pública i comunitària en temps pandèmics.

L’Àngel, en la seva xerrada, ens ajuda a definir l’educomunicació i ens convida a tornar a pensar-la tant en l’àmbit formal com en les dinàmiques que desenvolupen els moviments socials en entorns presencials i virtuals.

En el diàleg amb en Joan, comprendrem millor la importància de les emocions en les relacions i tensions entre el món educatiu i comunicatiu. Analitzant els reptes que plantegen les realitats actuals per a les escoles i mestres.

Amb en Manuel dialoguem sobre la crisi eco-social que travessa la humanitat i el paper que estan jugant els mitjans d’informació massiva, així com el paper que ha d’assumir la comunicació més alternativa i específicament l’educomunicació.

Amb la Mònica parlarem sobre la imatge dels i les joves en els mitjans, sobre el significat que elles i ells atorguen al consum mediàtic i sobre com, des de la universitat, es concep i s’investiga sobre la relació entre educació, comunicació i participació.

Amb l’Andrea parlem sobre la interactivitat en l’oferta de continguts infantils cross-media en el cas de Super3, sobre les possibilitats de l’educomunicació per al treball amb la infància i sobre la urgència d’incorporar la comunicació a les facultats de pedagogia i educació.

Amb la Isabel parlem sobre les pràctiques educomunicatives dels joves, especialment en el tercer sector de la comunicació a Espanya. També vam explorar les relacions necessàries i urgents entre comunicació i medi ambient.

En la seva entrevista el Rafa ens parla de la necessitat d’incorporar de manera estratègica l’educomunicació en l’acció comunitària i en les polítiques públiques dels nostres municipis.

Amb la Carme intentem concretar de què parlem i de què no quan parlem d’educomunicació, així com d’on ve i per a què serveix la comunicació comunitària.

Amb la Judith aclarim conceptes mentre parlem de les relacions entre educomunicació, educació per al desenvolupament, ecofeminisme i justícia global.

Amb l’Omar parlem de la millor educomunicació, la que està per venir.

Amb l’Alejandro parlem sobre les perspectives acadèmiques de l’educació-comunicació. Traçant mapes conceptuals de l’educació mediàtica a la comunicació comunitària.

Com pot ajudar l’educomunicació a la transformació digital? Amb la Liliana parlem sobre la transformació digital, sobre la rapidesa amb què es transforma la tecnologia. Com afecta la bretxa digital a les persones grans i la privacitat a les xarxes socials i a internet.

Gabriel Kaplún és comunicador, máster en Educació i doctor en Estudis Culturals Llatinoamericans. Docent i investigador de la Universitat de la República (Uruguai). Va ser director de la llicenciatura i de l’Institut de Comunicació (2008-2015) i president de l’Associació Llatinoamericana d’Investigadors de la Comunicació. Actualment, coordina el Grup de recerca AlterMedia (Alternatives Mediàtiques) i l’Observatori de les Professions de la Comunicació.

Amb el Gabriel parlem d’un gran referent de l’educomunicació, el seu pare: Mario Kaplún, també sobre què és el comunicador popular i la figura de la universitat amb relació als nous comunicadors.

Amb la Carol parlem de les aportacions que pot fer l’educomunicació a projectes d’intervenció amb perspectiva interseccional, tant en iniciatives comunitàries com en les polítiques públiques.

En la seva entrevista, la Leticia ens explica com cohesionar grups diversos per emprendre un projecte de cocreació. Exposa èxits i dificultats en la coordinació de diverses iniciatives amb joves i gent gran.

La Flor ens parla de les interseccions entre educomunicació, interculturalitat i gènere, així com les trobades crítiques entre l’acadèmia, la intervenció social i els activismes. Ens ensenya a més projectes realitzats en l’educació formal.

En la conversa amb la María vam parlar de la possibilitat de la literatura i l’edició col·laborativa en la creació de ciutadanies actives.

En la seva entrevista, l’Aïda reflexiona sobre Oh My Goig, programa de televisió juvenil realitzat per Betevé durant 4 temporades i que, amb metodologies participatives, permet crear un espai de confiança perquè joves diversos expressin les seves emocions i es qüestionin mites i estereotips sobre la diversitat de gènere i la sexualitat.

Amb la Patricia parlem sobre Vokaribe, una ràdio comunitària amb més de 20 anys de tradició treballant l’educació, la comunicació i l’apoderament de les comunitats des del sentit glocal.

Amb la Silvia hem parlat de la creació de documentals participatius, del que pot aportar el treball de processos i del potencial de la imatge per apropar-nos a temàtiques socials complexes.

Amb l’Alirio parlem de comunicació, pau i territori, de les possibilitats de l’educomunicació de base, participativa i comunitària, per a la reconstrucció del teixit social i la reconnexió amb la natura.

Amb la Marta parlem dels diferents projectes en què està involucrada i especialment de l’Escoleta de Cinema i sobre cultura comunitària en aquests temps pandèmics.

La Verónica ens explica els projectes que ha realitzat amb indígenes a l’Amazones peruà i els paisatges sonors realitzats durant el confinament per la crisi de la Covid-19, entre d’altres.

A partir de reflexions sobre els seus propis treballs, el Joel ens presenta el teatre comunitari com a estratègia educomunicativa.

A partir d’una anàlisi crítica sobre la innovació tecnològica en audiovisual, l’Alejandro ens fa reflexionar sobre com tots/es estem cridats/des a experimentar amb els nous mitjans.

Amb la Dayon parlem educomunicació amb nens/es fotoperiodistes en la Comuna Socialista Altos de Lídice, de Caracas, Veneçuela.

Integrador Social, Educador Social i Musicoterapeuta especialitzat en l’ús de les arts. Actualment creador i responsable del projecte Basket Beat amb el que ha treballat amb més de 9000 joves en situació de risc d’exclusió social. Professor de Creativitat a la Universitat de Paris-Est Créteil, així com als Màsters de Musicoteràpia i de Mediació Artística de la UB. Integrant del grup de recerca GIAS en “Llenguatges artístics i acció social” de la Facultat Pere Tarrés, compta amb una àmplia participació en congressos internacionals.

Amb en Josep Mª parlem sobre el seu projecte “Basket Beat” amb la que acompanyen a persones en el seu creixement personal, especialment a aquelles amb menys oportunitats, a través de la creació i aprenentatge musical en grup i amb pilotes de bàsquet.

Format amb l’especialitat d’Imatge a Belles Arts, des del 2000 és realitzador autònom i ha fet diversos treballs personals i per encàrrec. Ha treballat principalment a Barcelona, i també a altres ciutats, com Montevideo, Caracas, Barranquilla, Hanzhou o Bissau, realitzant documentals i fent de càmera o muntador per a diferents projectes. El 2010 crea la productora “La Interferència”, on fa videoclips, documentals, treballs per a museus, arts escèniques i alguna publicitat. Ha fet treballs de docuficció com Wa-Ha, Ba sai luo na, i Have a nice day, entre altres. Els darrers anys ha treballat en molts tallers de vídeo participatiu per a elParlante, Mobiolak i elMirador Cultural, molts d’ells centrats a l’adolescència i la immigració.

Amb el Roger parlem sobre què és i com es fa el vídeo participatiu, què li ha aportat la cocreació audiovisual a la seva experiència i sobre alguns projectes que ha dut a terme amb elParlante.

Co-directora i programadora del Festival Reteena. Graduada en Comunicació Audiovisual, és investigadora predoctoral i professora del departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, els seus àmbits de recerca són la cultura digital, la pedagogia audiovisual, la joventut i els estudis de gènere. Ha estat coordinadora de l’Acadèmia del Cinema Català i col·labora com a tallerista audiovisual en activitats per a joves amb entitats com l’associació Nadir.

Guionista de cinema i autor de novel·les gràfiques. Va ser columnista de El Periódico i va col·laborar amb RNE. Ha publicat Santo Cristo (2009), El hijo (2010) i Dream Team (2015). El 2008 va fundar PDA Films (Petits Dibuxos Animats), un projecte que consisteix a passar-ho superbé realitzant pel·lícules d’animació, amb el qual ha guanyat premis en certàmens internacionals.