Per: Alfredo Cohen
Comunicar és compartir. Comunicar no significa inocular, vendre, proposar o presentar idees a altres persones. Comunicar de veritat, comunicar seriosament és molt més simple i a la vegada més complex que la relació emissor – receptor – missatge que ens van ensenyar a l’escola. La comunicació en la que creiem a elParlante és “una funció essencial i inherent de la naturalesa humana, que va molt més enllà dels mitjans de comunicació de massa i que inclou processos horitzontals i participatius mitjançant els quals dos o més éssers humans comparteixen experiències, interessos i sentiments de manera presencial o a distància, ajudats per la tecnologia.” (Kaplún, 1998).
L’estil de comunicació que intentem posar en pràctica en els nostres projectes és aquell que es tradueix en construcció i circulació de sentits, una categoria polisèmica que inclou diferents accepcions de les ciències socials i que en contextos culturalment heterogenis com el català, s’ha de vincular a l’educació, l’autoestima, la consciència crítica, les normes socials, l’acció col·lectiva, la participació en la societat de la informació però també en la vida quotidiana i en la cohesió social.
Així, busquem que les nostres iniciatives estiguin inspirades en l’acció comunicativa d’Habermas, a la que es refereix com “la interacció d’almenys dos subjectes capaços de llenguatge i d’acció que (ja sigui verbalment o a través de mitjans extraverbals) estableixen una relació interpersonal” (Habermas, 124: 1987).
L’objectiu dels projectes de sensibilització, de creació col·lectiva, així com les socialitzacions, formacions o investigacions que fem, és descobrir més enllà dels aparells, de la tecnologia en si mateixa o de la transmissió d’informació massiva. Hem entès des del principi, que els processos comunicatius són una dimensió de processos socioculturals. És per això que ens interessa la gent i les seves discussions, les seves sensibilitats, la seva capacitat per a deliberar. Ens interessen les persones de les escoles, dels barris, dels carrers i de les institucions. Per tant, si la comunicació és posar en comú, hi ha alguna cosa anterior que es comparteix, alguna cosa prèvia que permet participació i col·laboració.
Ens agradaria acabar aquest post compartint dos processos de co-creació que realitzem en dos escenaris molt diferents: el barri del Raval a Barcelona i el municipi de Sabanalarga al carib colombià. Ambdues experiències comparteixen metodologia de treball i no obstant la diferència de contextos, els resultats són similars: la generació d’espais oberts a la interacció positiva i l’empoderament dels joves per a informar-se, expressar-se i debatre sobre temes que els afecten.
Making-of del projecte Ravalead@s TV
Making-of del projecte Yamaró