Què tenen en comú el Reggaeton i l’Heterosexualitat Normativa? D’això parlem al nou vídeo Això no ven vam realitzar pel projecte Desmuntatòpics 2017 amb El Consell de Nois i Noies de L’Hospitalet. Raquel Rei, activista i realitzadora de documentals amb perspectiva de gènere, és ara l’encarregada de l’àrea audiovisual de elParlante. Parlem amb ella per a conèixer els aspectes més interessants d’aquesta nova edició. Sense spoilers!
El tema.- El grup va decidir que, abans de treballar amb nosaltres, havíem de fer un brainstorming per a escollir els temes que volíem tractar. Així va sorgir la idea de desmuntar els estereotips de gènere, un tema de apareix cada vegada amb més força entre els grups de joves dels barris i zones on treballem habitualment. En aquest cas, l’objectiu va quedar clar des del primer taller: la seva idea era desmuntar el discurs sobre “la presumpció d’heterosexualitat” en la societat actual. Per a Raquel aquest era l’escenari idoni per a compartir la seva experiència i coneixement sobre els estereotips que ella mateixa tracta en els seus relats documentals. Com passa habitualment, es va trobar que més enllà de la teoria i el debat mediàtic, “estaven més interessats i interessades en la història que volien explicar”.
La música.- Quan, entre totes i tots, van decidir que l’argument havia de desenvolupar-se dins d’un univers heteronormatiu es van generar alguns debats entorn del sistema heteropatriarcal, fonamentat en la “cosificació” dels cossos de les dones i el reforç de la masculinitat. Una part del grup creia que el Reggaeton era el context ideal, ja que l’imaginari del reggeatonero és el d’un home jove, guapo i heterosexual rodejat de moltes noies. La iidea del curtmetratge era precisament aquesta, “trencar els estereotips i tabús que existeixen sobre la música llatina”, tot i que en el mateix grup hi havia algunes persones que afirmaven que el Reggaeton es música “mata-neurones”. Aquests projectes ens fan pensar i analitzar quina és la nostra feina com a educadores en el moment que detectem certes actituds en el grup en el moment de prendre decisions importants en el projecte. Som nosaltres qui hem d’aconseguir que qualsevol debat enriqueixi el procés en lloc d’arruïnar-lo.
Protagonistes.- Quan va arribar el moment d’escollir qui serien els o les protagonistes del curt, van sorgir nous debats, ja que una de les escenes proposades pel grup era un petó d’alliberament al final del curt. “En aquell moment”, explica la Raquel, “va succeir una cosa interessant: mentre a les noies no els importava donar-se un petó entre elles, als nois la situació els incomodava”. Es van haver de prendre decisions narratives en aquell moment i el plantejament que es va fer va ser si era fonamental donar-se un petó al final per fer entendre l’argument. La resposta era clara, no era necessari. Des d’un principi s’havia plantejat que els protagonistes fossin dos nois i una noia reggeatoneros i així es va fer el càsting. “La competència era dura”, recorda la Raquel, “perquè tot el grup votava a qui considerava que ho faria millor. Hi va haver un moment força complicat perquè el rol de la protagonista estava 50/50 entre dues noies”. Però, el resultat es va sotmetre a una nova votació, així que amb el càsting acabat, només quedava llançar-se a l’aventura de gravar.
Sabem que amb cinc sessions i un curt, la incidència sobre el grup no és molt gran per una qüestió de temps, però estem segures que es quedaran rumiant els temes debatuts. A la fi, totes estem travessades per un sistema heteronormatiu que fustiga les dissidències, i trencar amb la norma no és més que intentar canviar el món, com diu la Raquel, encara que sigui amb un petit curtmetratge, com és “Això no ven”.
Recorda, pots veure tots els nostres vídeos i rebre les notificacions de les estrenes fent la subscripció al nostre Canal de Youtube de elParlante.