Avui entrevistem Alfredo Cohen, director i coordinador d’elParlante. El motiu és clar: després de 4 anys llargs, la seva tesi doctoral titulada “Investigació avaluativa per al disseny d’una proposta d’intervenció en educomunicació per a la ciutadania activa” va sortir finalment a la llum, amb la seva corresponent presentació a l’edifici Tànger del Campus de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. El treball de recerca avalua part de les metodologies emprades els últims anys en el si dels projectes La Cruïlla Comuna i Desmuntamites, on la temàtica del diàleg intercultural té més força. Les conclusions apunten a una interacció positiva per part dels participants dels dos projectes: un augment de la consciència crítica i del contacte intercultural. Volíem preguntar-li en definitiva sobre els impactes, utilitats i limitacions, i comprendre en última instància quins nous valors i processos impregnaran elParlante a partir d’aquest ambiciós treball acadèmic en els propers anys.
Ha sigut una tesi llarga. Quins elements van fer més complexa la investigació?
Suposo que totes les tesis són complexes i les investigacions serioses requereixen temps. La major dificultat, potser, va ser treballar amb els temps de tres institucions diferents: l’acadèmia, l’escola i l’ajuntament. Va ser complexa també perquè elParlante és un projecte en permanent construcció i perquè jo, com a investigador principal de la tesi, també estic estretament vinculat al dia a dia d’elParlante. Treballar en els dos projectes durant gairebé 4 anys va ser el major avantatge i desavantatge, la major virtut i problemàtica.
Què suposa per elParlante ser l’objecte d’estudi de la tesi?
Crec que la investigació és fonamental per a qualsevol projecte. Més per a una emprenedoria social que vol millorar la qualitat de vida de les persones des de l’educació i la cultura. La tesi ha ajudat a donar suport teòric i metodològic a les accions d’elParlante, és a dir, l’ha dotat de sentit. Ha posat en perspectiva i de manera rigorosa el seu possible abast, les seves limitacions. Les iniciatives que no s’avaluen, que no es mesuren, no poden demostrar el seu impacte i estan condemnades al fracàs o com a mínim, a quedar com una anècdota, com un projecte curiós.
Es tracta d’una investigació avaluativa. El teu objectiu final era demostrar la utilitat social d’elParlante?
Sí, mesurar el seu impacte social des del punt de vista educatiu, des de la comunicació per al canvi social, i des de la interculturalitat, que és el tema específic dels dos projectes avaluats.
Per què et vas centrar en els projectes Cruïlla Comuna i Desmuntamites?
Perquè en el moment de començar la tesi eren els projectes més actius a elParlante. Avui en dia La Cruïlla Comuna és un projecte consolidat. Només al 2016 es va implementara 7 escoles. Però especialment perquè aquests dos projectes treballen a l’aula de classe, en l’educació formal i em sembla que és un espai privilegiat per generar diàlegs interculturals i d’altres tipus, des de l’educomunicació. No pot ser que els projectes més creatius i interessants es facin per fora de l’escola. L’escola és l’espai natural de formació. Els i les joves passen aquí moltes hores del dia. Si no aconseguim que s’ho passin bé aquí, farem joves infeliços, desmotivats, apalancats. No se’ls pot exigir després, que en sortir de la formació obligatòria, siguin ciutadans/es compromesos/es amb el seu propi desenvolupament i el de la seva comunitat si mai se’ls va inculcar a l’aula.
Amb quin resultat avaluatiu de la teva tesi et quedes?
Amb la comprovació que des de l’educomunicació es poden treballar innombrables temàtiques. Amb la participació i valoració positiva per part dels joves en les dues estratègies. Amb el seu esperit crític sobre el relat dels mitjans de comunicació de masses i sobre la mateixa educació que estan rebent. Em quedo amb la professora compromesa, la directora del col·legi que creu que des de l’art es pot educar, amb el tècnic de l’Ajuntament de Barcelona que considera important i molt seriosa la inversió en sensibilitzar sobre la riquesa de la diversitat cultural. Em quedo, en fi, amb l’esperança.
No obstant això, també em quedo amb la demostració que l’escola ha de reinventar-se urgentment i que és amb la participació de tota la comunitat però especialment dels i de les joves amb els que cal plantejar i desenvolupar aquestes transformacions.
Explica la principal limitació de la proposta d’educomunicació que surt de la tesi. És extrapolable al conjunt d’elParlante?
Podria respondre’t que els recursos econòmics i tècnics són una dificultat, així com la falta de formació i interès del professorat en alguns casos. Però crec que si em preguntes per la principal limitació, et diria que es tracta de voluntat política. És un tema d’ètica, de compromís social. La societat necessita una joventut activa i compromesa, respectuosa amb la diferència, incloent i solidària. Els que ens sentim amb aquesta responsabilitat hem de fer el que sigui necessari per dotar els i les joves de més i millor informació sobre el que passa, però sobretot de generar espais per escoltar-los i fomentar la seva expressió. Per això es necessita més convicció que recursos.
En conclusió, són les persones més crítiques, amb menys prejudicis, més dialogants, després de participar en Desmuntamites i La Cruïlla Comuna?
Més crítiques segur, és el que mostren els resultats. Més dialogants, et diria que també, que almenys durant els tallers i la implementació general dels projectes, es generen molts espais de diàleg entre, inclusivament, joves que normalment no participaven durant les classes habituals. Si tenen ara menys prejudicis que abans és difícil d’afirmar. Algunes coses canvien, segur, però com els afectarà en el futur seria part d’una altra investigació. És difícil que algú no tingui cap prejudici, o que s’eliminin amb uns quants tallers. Els i les joves deien que el projecte els ensenya a “jutjar el llibre més enllà de la portada”, però els prejudicis corresponen a estereotips, que són idees arrelades que depenen d’agents de socialització com la família, l’escola, la política i els mitjans de comunicació, als quals estan exposats permanentment. Aquests projectes busquen generar debat al voltant d’aquests estereotips, espais de diàleg per discutir-los des del respecte, aquest crec que és un primer pas, i molt important.
Quin és el futur d’elParlante, tenint en compte el treball i allò après en aquesta tesi?
elParlante entra en una etapa de consolidació com emprenedoria social, com una empresa sostenible capaç de mobilitzar persones i generar ciutadania activa des de l’educació i la comunicació. La tesi mostra l’horitzó, la utopia, la necessitat de donar-li rigor científic als projectes socials. El futur té a veure amb mesurar cada intervenció, mesurar qualitativament per millorar, per fer projectes amb més impacte, amb la mateixa responsabilitat i passió.