Call us toll free:
Top notch Multipurpose WordPress Theme!
Call us toll free:

Oh my goig!-La Sèrie és atractiva, transmèdia i amb responsabilitat social

És possible entretenir i educar alhora amb un producte de ficció? Això és el que fa l’edutainment i el que vol aconseguir l’equip d’Oh my goig-La Sèrie: un producte audiovisual atractiu, transmèdia i amb responsabilitat social. Una proposta original de la productora Camille Zonca per a Betevé, que a més compta amb un comitè de joves expertes i l’assessoria d’elParlante.

Oh my goig! va ser, probablement, un dels primers programes, a escala nacional, que va defensar els feminismes, la comunitat LGBTI i els drets sexuals i reproductius de la població més jove” diu orgullós Albert Baquero Roig, productor de Camille Zonca. Estem parlant de l’any 2016 quan va començar aquesta aventura televisiva en forma de magazín a Betevé. Des d’aleshores, l’interès per aquestes temàtiques va anar en augment, i en convertir el programa en una sèrie de ficció, s’han trobat amb un panorama molt més divers, amb una oferta nacional i internacional més àmplia.

Però, són moltes les qüestions que fan la diferència en Oh my goig!-La Sèrie. Una d’elles, sens dubte, és el treball participatiu que es fa des de la tercera temporada, on el comitè de joves expertes realitza una lectura col·lectiva amb guionistes i productores per donar-li més realisme a la sèrie i als personatges.

Amb les tripes a l’aire

Les dues primeres temporades d’Oh My Goig, tots van estar d’acord en apostar per un format més divulgatiu, que es movia entre el reportatge i els esquetxos de ficció, i que comptava amb l’assessoria del Centre Jove Cjas. Els continguts d’OMG!, es compartien i discutien amb alumnes d’institut i, les seves opinions i els seus aprenentatges es compartien amb l’audiència.

“Com a productora ens interessava fer un projecte amb responsabilitat social, de treball amb joves. Tractar el tema de sexualitat, en què no havíem entrat, ens anava bé com a corba d’aprenentatge. Des de la primera temporada havíem après moltíssim de gènere i sexualitat, i de joves; tot i que ja portàvem cinc anys treballant amb joves. Però, volíem utilitzar la ficció i l’entreteniment com a eines educatives”, explica l’Aïda Torrent Ciudad, directora de la sèrie.

“El canvi d’OMG! a OMG!-La Sèrie no va ser gratuït sinó que subratlla la voluntat de fer un producte de ficció interessant, que generés vincle, dirigida cap a tots els públics”, afegeix Baquero. “Volíem seguir comptant amb una assessoria, ja no de gent adulta experta, que també és important, sinó més gent de la mateixa edat a la qual va dirigida la sèrie, però amb el plus de coneixement, d’activisme i militància en els temes que parla OMG!”.

“Aquest nou format té encara més visibilitat del que tenia abans, pot ser perquè té més difusió i interacció per xarxes”, diu Torrent. “Ha funcionat molt, i així ho demostren els premis (Zoom Festival i CAC)”, comenta Baquero. “Perquè el fet de parlar sense embuts, de mostrar les coses i això dels continguts fets amb joves, a la gent la sorprèn molt. (…) Ja no es fa un test screenning, com es feia abans a la tele, sinó un test de guió. Això pot funcionar?, I per què no?, o Com ho faries tu?, són algunes de les preguntes quan treballem en les trames. Al final és un aprenentatge per a nosaltres i per al públic”.

L’equip de joves assessores

Des que van presentar la proposta de la tercera temporada a Betevé, l’equip de Camille Zonca va contactar amb l’Alfredo Cohen Montoya perquè aportés la seva experiència amb elParlante, i donés un cop de mà en el treball participatiu amb l’equip de joves expertes. I, si bé el treball va començar com una consultoria sobre els guions acabats, per a la quarta temporada, el comitè ja va decidir directament els temes a tractar. Juntament amb l’audiència d’Instagram, que també va suggerir temes que van trobar a faltar en la tercera temporada.

“A partir d’una primera sessió de brainstorming, dinamitzada per l’Alfredo, es van exposar els temes. Nosaltres els vam proposar una estructura narrativa i es van reunir en petits grups temàtics. Cada grup tractava trames més específiques. Per exemple, es va parlar de què una noia es quedés embarassada. Hi va haver una comissió encarregada a tenir cura dels continguts, que el què proposava fos del seu interès, i hi hagués el màxim d’elements realistes. També vam consultar amb uns experts que van venir a aquestes sessions per si hi havia coses que ells i elles (l’equip de joves expertes) no sabien, poguessin consultar. D’embaràs, d’ITS (Infeccions de Transmissió Sexual), de consum i addició a xarxes i pantalles”.

Aïda Torrent, directora de Camille Zonca.

Però, el procés de guió amb el jovent no acaba aquí. Finalitzada la primera versió, s’envia de nou al comitè per tal que expressin la seva opinió i valorin si els continguts han recollit bé les idees compartides durant les sessions prèvies. Els guions definitius són validats pel comitè i la productora.

Possiblement Oh my goig!- La Sèrie no sigui un projecte participatiu de dalt a baix, tal com ho reconeix l’equip de producció. Està intervingut per un equip creatiu, productores, tècnics i tècniques que s’encarreguen de donar-li als continguts l’acabat professional que la ficció necessita. Però aquesta condició no l’aparta de la seva visió educativa. Més aviat li dóna una nova categoria, la de l’Eduteinment.

Què és això de l’Edutainment?

L’Edutainment no és simplement un altre acrònim inventat pels americans. Té un origen molt antic, possiblement en el Renaixement, i clarament es refereix a l’ús de l’entreteniment com a eina educativa. La combinació Educació + Entreteniment, s’ha utilitzat en els jocs de taula, els còmics, la ràdio, el cine, la televisió i els videojocs.

A Llatinoamèrica, és conegut com a Eduentretenimiento i encara que té molt poques referències, quasi totes són de caràcter acadèmic. Dins d’aquest panorama, hi ha una molt interessant, que va ser realitzada a Colòmbia: Revela2. Una estratègia de comunicació i salut que va incloure una sèrie de ficció per a joves i adolescents, centrada en el coneixement dels seus drets sexuals i reproductius, així com de la prevenció de les ITS.

“Sempre intentem tenir una mirada internacional, tant als països escandinaus, com als països llatins”, diu Baquero. Revela2 ha estat una bona referència per a la sèrie, quant al tractament dels continguts de sexualitat. Una altra és la ficció noruega Skam, que treballa la identitat cultural i de gènere de noves generacions de joves i adolescents molt diverses.

L’equip cratiu i tècnic de Camille Zonca.

“Actualment el panorama és molt més ampli que fa un any i mig”, expliquen Albert i Aïda. “Continguts que són interessants, de gènere, LGBTI, d’educació sexual també, com Sex Education, que té coses molt positives, o Easy”. “El que sempre ens trobàvem era que s’explicaven les mateixes històries afegint el toc de la diversitat per quedar bé: l’amic gai o lesbiana, com si fos una quota, mai explicant aquestes històries des del punt de vista de les persones LGBTI o racialitzades”. “Eren com satèl·lits al voltant de parelles heterosexuals blanques, i també volíem trencar amb això, fugint dels estereotips”.

Ara mateix, el punt de mira està en els youtubers, en una narrativa més personal, creada des de la franquesa, amb històries més il·lustratives, i per això van incorporar-ne un a la nova temporada. Es veu que Oh my goig!-La Sèrie encara té molts camins a explorar, com el poliamor, per exemple. Perquè al final la seva visió de futur és la d’un món que expliqui diverses opcions de vida, on no s’hagués de treballar tant la sexualitat, on totes les persones estem millor preparades. De moment, han de seguir treballant per l’estrena de la quarta temporada, a la primavera del 2020.

About the Author:

Leave a Comment!

L'adreça electrònica no es publicarà.